QUIN GOIG!

Joaquim González Muntadas

Ex Secretario General de FITEQA CCOO

El jueves 20 de noviembre,  se celebraron los actos del 50 aniversario de CCOO de Catalunya. No asistí,  las razones son largas de explicar y a buen seguro que no vienen al caso. Por esto, no pude escuchar la intervención que hizo Montse Maresma, en el acto central, en nombre del Comité del Cincuentenario. Me perdí la fuerza de su voz y no pude sentir el amor con que la hizo. Con el mismo intenso amor, seguro,  conel que ha realizado el trabajo en sus años de militancia en CCOO, en su empresa, en la dirección de su Federación (FITEQA CCOO) y enla CONC. 

Por la profundidad y la fuerza de estas breves palabras, me apetece compartir su contenido, en este blog,  en el que José Luis López Bulla me da cobijo de tarde en tarde, con las muchas personas que, como yo, no tuvieron la oportunidad de escucharlas en el Casino l’Aliança del Poble Nou, para comprobar  que sintetizan el sentir mejor que discursos de muchas páginas.

Quin  goig Montse i quin orgull.   

Companyes, companys, autoritats, secretaris generals, amics i amigues; 

QUIN GOIG !

El de la celebració dels 50 anys del nostre sindicat, 

QUIN GOIG !

el que feu, el que fem plegats avui i aquí, els que hi som i els que no han pogut ser-hi.

QUIN GOIG! 

quina responsabilitat i quina il·lusió dirigir-me a vosaltres. (i quins nervis, no tants però, i sabeu de que parlo, com els de les assemblees complicades a la fàbrica, les de les vagues,  les dels preacords ...)

I fer-ho en nom del Comitè del Cinquantenari, gairebé sempre n’hem sabut de donar nom a les coses oi?, un Comitè que les CCOO de Catalunya voldrien fos la veu de les moltes i moltes persones que al llarg delsanys i ara mateix s’han compromès, estan compromeses  i vinculades amb el sindicat, moltes i diverses, moltes i tossudes, moltes i mai indiferents, moltes i honrades, sí, d’una estirp de titans, que deia l’estimat poeta, homes i dones reals que teníem, en un temps,  per cognom la fàbrica,  el ram: el Paco de Solvay, l’Aurora de banca, en Carles de PESA, la, en...tants i tantes homes i dones treballadores dins i fora de la feina, homes i dones lluitadors, homes i dones solidàries, convençuts, tossudament convençudes i convençuts de que només junts, organitzadament junts, podem. convençuts de que si pensem, decidim i actuem col·lectivament som més forts, més útils que si ho femsumant individualitats per genials que siguin, o si esperem que ens vinguin instruccions i consignes des de fora. 

Amb 50 anys començar a dir que venim de lluny, que hem viscut, no és gosadia;

Al llarg dels anys, aquesta organització dels treballadors i les treballadores,  hem anat guanyantrepresentativitat i legitimitat tant en la proposta,  la reivindicació i la mobilització,  com legitimitat i representativitat per signar convenis i acords. 

El sindicalisme i en la part que ens toca les CCOO hem sigut importants, útils, en la construcció delsequilibris del segle XX als centres de treball i a la societat, en la millora de les condicions de treball i de vida de la nostra gent, en la construcció de Catalunya.

Hem demostrat que quan ens hi posem, sabem. 

I ens han passat coses i no sempre ho hem fet bé.

Hereus, com som, d’un gran llegat de lluites socials i de valors ètics, preservar aquest patrimoni ésimprescindible. 

Els reptes avui són grans, els canvis, i no a millor, molts, dins i fora dels centres de treball. 

Ras i curt, els drets conquerits, els convenis, el sindicalisme, no son els responsables de l’atur, de la fragmentació del mon del treball, de la precarietat. 

Ara bé  en aquesta realitat, avui més de defensa que de conquesta, com CCOO, pot, ha de continuar, sent l’espai d’autoorganització dels treballadors i treballadores? Fer sindicalisme no és pas més senzill avui que ho era fa 50 anys. Avui quan el treball quotidià, valent i durde tantes i tants homes i dones del sindicat no només queda en l’anonimat, masses vegades es qüestionà, de vegades es menysté.

Es difícil? sí, cal? també. 

CCOO amb els peus plantats als centres de treball- que siguin les sabates el nostre pedestal- ensrecomanava Joan Brossa,  en el cor els ideals de llibertat, justícia, i solidaritat que inspiraven fa 50 anys la creació d’ aquella primera Comissió Obrera i el cap endreçat en l’estudi, el coneixement de la realitat, la reflexió, el debat i l’organització, CCOO cal, igual o potser més que mai.

Companys i companyes:

PER MOLTS ANYS,

LLARGA VIDA A LES CCOO,

SALUT I BON TREBALL.